Tots i totes som únics i diferents! Celebrem el dia de l'autisme!

- d’abril 03, 2022

Aquesta setmana, en motiu del dia de l’autisme, primer, vam mirar el conte titulat “Mi hermano Luca” on una nena ens presenta tot el que fa el seu germà igual que ella i també aquelles coses que el fan diferent i especial. Després, tal i com ens van proposar des de l’aula UEECO, en una cartolina blava vam escriure, en un costat, aquelles coses que tenen els nens/es amb autisme diferents a nosaltres i aquelles coses que tenim en comú. D’aquesta manera ens hem fet més sensibles i conscients de saber que hi ha nens/es amb autisme que necessiten espais tranquils perquè els remors els molesten, d’altres que necessiten les explicacions acompanyades de pictogrames per comprendre-ho tot millor, altres que potser veurem que criden o es mouen molt perquè necessiten calmar-se... Així, vam poder parlar de què alguns de nosaltres també compartim moltes d’aquestes necessitats que caracteritzen les persones amb autisme.

Un altre dia, seguint amb el treball de l’autisme, van venir en Víctor i en Leo a explicar-nos que els hi agradaria que el divendres dia 1 anéssim totes i tots de blau per celebrar el dia de l’autisme. També, ens va arribar una altra proposta: escriure en un llaç blau el nostre nom i omplir la porta de l’entrada de llaços blaus per cridar al món que existeix l’autisme i cal tenir en compte aquestes persones perquè també puguin ser felices. Així, ens van donar una llarga cinta que entre totes i tots vam pensr com la dividíem i entre totes i tots vam decidir mesurar cadascú el seu troç, aprofitant per fer mates, i escriure-hi el nom.

Un altre dia, vam veure el conte que ens va deixar l’Associació Ibiza In “El que ens fa únics” per recordar que tots i cadascun de nosaltres tenim un talent, un talent que el curs passat vam etiquetar de superpoder, ho recordeu? Tot mirant el conte "Superniños". Nosaltres vam acudir al bloc per recordar els nostres superpoders i en vam pensar de nous. També, aprofitant que era l’aniversari del nostre Llorenç, al dibuix que li férem, li escrivírem quin crèiem que era un dels seus superpoders, ja no hi és demés dir als altres què és el se’ls dona bé per anar construint una imatge positiva i ajustada de nosaltres mateixos i dels companys/es.

Per últim, el divendres vàrem anar a penjar els llaços i qui va voler, va venir vestit/da de blau per fer visible el Dia de l’autisme i recordar que a n’aquest món hi cabem totes i tots!